¡Ah! Quin goig poder sortir un diumenge a comprar el diari y trobar-te amb La Razón! Quina alegria saber que per només 1 euro podrás tornar a casa, sentar-te a la butaca, entrepá de pernil per esmorzar, tot llegint el que aquests bons periodistes ens volen dir. Celebro amb joia l’existéncia d’aquest diari, o butlletí informatiu, o pamflet publicitari, com més t’agradi anomenar-lo. Cada pàgina és una festa. Sense anar més lluny, avui a la secció de Societat barra Medi Ambient, s’hi aposentava una notícia d’alló més divertida. I dic notícia perqué és així com està presentada, però més aviat és el descarrilament mental d’un psicòpata de la pluma, obstinat en fer veure que opinió i interpretació poden ser sinònims. El senyor periodista Javier Brandoli tira de rapsòdia i propaganda per estirar fins al límit la tímida notícia que entre línies pot arribar a albirar-se: Per la setmana vinent hi ha previssió de pluges. I la notícia és la següent:
Extraña alerta por lluvia en Cataluña
La Generalitat reduce en pocas horas la previsión de graves precipitaciones para la semana que viene, pero reconoce que hay riesgo de crecidas. Los embalses han duplicado su agua embalsada en dos meses.
El Gobierno se halla en una encrucijada. La tubería a Barcelona es una obra de emergencia. ¿Y si no hay emergencia?
Javier Brandoli
madrid- ¿Podría ocurrir que la tubería que llevará agua del Ebro a Barcelona, y que va a costar 180 millones de euros, no sirva para nada? Si persiste el actual ritmo de lluvias, para la semana que viene hay alerta en gran parte de Cataluña por inundaciones, sí. Al menos, si se cumple el requisito que puso el Gobierno, que dijo que era una obra temporal que dejaría de funcionar cuando se pusiera en marcha la desaladora de Barcelona (2009). Es decir, Medio Ambiente debe decidir si da una paso adelante y declara que la obra llevará agua del Ebro a la Ciudad Condal siempre que haga falta, lo que sería reconocer que se hace un trasvase para el futuro, no sólo para una situación puntual de emergencia. Ésta es la tesis que ha apoyado el PP, CiU y parte del empresariado catalán.
La otra opción, la de seguir negando un trasvase que parece imprescindible para la sostenibilidad hídrica de Barcelona más allá de 2009, puede toparse con la realidad. Los pantanos catalanes han duplicado en menos de un mes el agua embalsada. Se ha pasado de una media cercana al 16%, al 35% actual. Se ha mejorado mucho, aunque aún se está un 20 puntos por debajo de la situación de 2007. Sin embargo, la previsión es que seguirá la lluvia. Algo más que chubascos, parece.
A primera hora de la mañana de ayer, el Servicio Meteorológico de Cataluña activó el plan de emergencias de inundaciones en 20 comarcas. Poco tiempo después, la Generalitat desactivó la alerta y se pasó a situación de prealerta. Las autoridades catalanas debieron descubrir en minutos nuevos datos que rebajaban la gravedad.
Ya es la segunda vez que Cataluña modifica rápidamente decisiones relacionadas con el agua. La primera fue cuando el Gobierno catalán emitió un comunicado en el que se permitía el llenado de piscinas. A la vez, llegaban barcos con agua de Tarragona. Foto y titular eran insostenibles políticamente. En 24 horas se decidió volver al estado anterior. Ahora, será difícil mantener el apoyo a la obra si hay inundaciones y los pantanos siguen llenándose. A menos que se explique que se trata de un proyecto de futuro. Lo malo es que eso es apoyar un trasvase, que también exigirá Levante, y en el PSOE son antitrasvasistas. ¿O no?
No em digueu que no n’hi ha per tronxar-s’hi? Estem davant del mític síndrome del periodista semi Déu, que comença presentant símptomes d'egocentrisme i acaba fonent totes les neurones que et permetien escriure correctament.
No em malinterpreteu. Respecto, i molt, la opinió d’aquest bon home, i estaria encantat de poder anar amb ell a fer unes cerveses al bar de la cantonada per discutir sobre el tema. Tanmateix, el Javier Brandoli no está en un bar. Está a la pàgina d’un diari. Camuflat sota un cartell que resa clarament la paraula Notícia. Ni a la lletra petita hi posa Opinió. Tal com deia fa pocs dies la nova directora de TV3, Mònica Terribes, “llegir és una eina de transformació”. I el que Brandoli escrigui, transformarà en poca o gran mesura tots aquells que el llegeixin enganyats. Ja que la notícia per definció serveix per interpretar. I és la columna la que s'usa per opinar.
Per començar, el títol: “Extraña alerta por lluvia en Cataluña”. La paraula “extraña” suscita de bon inici una impressió massa personal. Massa condemnatòria. Això m'ha cridat l'atenció i he seguit llegint.
En les següents línies Brandoli deixa anar la seva sàtira més afinada amb la que es mofa de la situació actual del govern socialista català. Rient de la mala sort que té el senyor Montilla que se li hagi posat a ploure just quan ja havia prés la decissió de fer el trasvassament temporal de l’Ebre. Brandoli riu perqué ara, faci el que faci el PSC, hi té alguna cosa a perdre. Riu perqué l’enemic socialista, que hauria d’estar agraïnt les precipitacions, potser les està maleïnt. Perqué ja no hi ha situació d'emergéncia. Tal i com riuria un seguidor del Reial Madrid si observés com el F.C. Barcelona, per entrar a la zona Champions, ha de guanyar un partit que donarà la Lliga als merengues.
Continua l’article posant especial émfasis als errors del govern català, “Ya es la segunda vez que Cataluña modifica rápidamente decisiones relacionadas con el agua”. I acaba amb una ressonant mostra de joia, igual a la d’aquell exnòvio que s’alegra quan la seva exparella li diu que no li van bé les coses en el pla de l’amor, “Lo malo es que eso es apoyar un trasvase, que también exigirá Levante, y en el PSOE son antitrasvasistas. ¿O no?”
Miri, senyor Brandoli, el més important de tot això és que plou. I qualsevol ànima assenyada estaria agraïnt al cel (mai millor dit) les darreres aportacions que han rebut els pantans. Perqué la situació fa pocs dies era pràcticament insostenible. Que estàvem parlant de començar a restringir aigua! Dubto que la Generalitat estigui entristida per que ara els núvols s’hagin posat a descarregar. Crec més aviat que estan alleujats perqué gestionar una crisis de sequera ha de ser molt més difícil que gestionar la construcció d’un trasvassament temporal.
I apartant-nos de la opinió sobre el tema que pugui tenir cadascú, el que no hauria de fer mai un periodista, encara que sigui encobert per l’empresa que el paga, és trair les normes bàsiques del bon periodisme, que fomenta desde les seves bases el rigor, la documentació i el servei de tot allò que s’escriu. Aquesta notícia que vostè ens presenta, senyor Brandoli, no compta amb cap d’aquestes tres qualitats, i només es sustenta amb la seguretat que els seus lectors, afins de ben segur a les seves idees, oferiran una clara acceptació envers les seves paraules.
I ara, si us plau, dediquis a la tertúlia i la faràndula, que de grogots com vostè, desgraciadament aquest món n’està ple.
No em malinterpreteu. Respecto, i molt, la opinió d’aquest bon home, i estaria encantat de poder anar amb ell a fer unes cerveses al bar de la cantonada per discutir sobre el tema. Tanmateix, el Javier Brandoli no está en un bar. Está a la pàgina d’un diari. Camuflat sota un cartell que resa clarament la paraula Notícia. Ni a la lletra petita hi posa Opinió. Tal com deia fa pocs dies la nova directora de TV3, Mònica Terribes, “llegir és una eina de transformació”. I el que Brandoli escrigui, transformarà en poca o gran mesura tots aquells que el llegeixin enganyats. Ja que la notícia per definció serveix per interpretar. I és la columna la que s'usa per opinar.
Per començar, el títol: “Extraña alerta por lluvia en Cataluña”. La paraula “extraña” suscita de bon inici una impressió massa personal. Massa condemnatòria. Això m'ha cridat l'atenció i he seguit llegint.
En les següents línies Brandoli deixa anar la seva sàtira més afinada amb la que es mofa de la situació actual del govern socialista català. Rient de la mala sort que té el senyor Montilla que se li hagi posat a ploure just quan ja havia prés la decissió de fer el trasvassament temporal de l’Ebre. Brandoli riu perqué ara, faci el que faci el PSC, hi té alguna cosa a perdre. Riu perqué l’enemic socialista, que hauria d’estar agraïnt les precipitacions, potser les està maleïnt. Perqué ja no hi ha situació d'emergéncia. Tal i com riuria un seguidor del Reial Madrid si observés com el F.C. Barcelona, per entrar a la zona Champions, ha de guanyar un partit que donarà la Lliga als merengues.
Continua l’article posant especial émfasis als errors del govern català, “Ya es la segunda vez que Cataluña modifica rápidamente decisiones relacionadas con el agua”. I acaba amb una ressonant mostra de joia, igual a la d’aquell exnòvio que s’alegra quan la seva exparella li diu que no li van bé les coses en el pla de l’amor, “Lo malo es que eso es apoyar un trasvase, que también exigirá Levante, y en el PSOE son antitrasvasistas. ¿O no?”
Miri, senyor Brandoli, el més important de tot això és que plou. I qualsevol ànima assenyada estaria agraïnt al cel (mai millor dit) les darreres aportacions que han rebut els pantans. Perqué la situació fa pocs dies era pràcticament insostenible. Que estàvem parlant de començar a restringir aigua! Dubto que la Generalitat estigui entristida per que ara els núvols s’hagin posat a descarregar. Crec més aviat que estan alleujats perqué gestionar una crisis de sequera ha de ser molt més difícil que gestionar la construcció d’un trasvassament temporal.
I apartant-nos de la opinió sobre el tema que pugui tenir cadascú, el que no hauria de fer mai un periodista, encara que sigui encobert per l’empresa que el paga, és trair les normes bàsiques del bon periodisme, que fomenta desde les seves bases el rigor, la documentació i el servei de tot allò que s’escriu. Aquesta notícia que vostè ens presenta, senyor Brandoli, no compta amb cap d’aquestes tres qualitats, i només es sustenta amb la seguretat que els seus lectors, afins de ben segur a les seves idees, oferiran una clara acceptació envers les seves paraules.
I ara, si us plau, dediquis a la tertúlia i la faràndula, que de grogots com vostè, desgraciadament aquest món n’està ple.
No hay comentarios:
Publicar un comentario