La famosa Batalla de Kruger

Em sento amb l’obligació gairebé moral d’escriure un post sobre animals. I casualment ahir sortia a El País una notícia curiosa i simpàtica sobre el tema. Per primera vegada, National Geographic utilitzarà un vídeo domèstic per a un dels seus documentals. La peça en qüestió fou gravada el 2004 a la reserva africana de Kruger, i té com a protagonista una cria de búfal. Mogudes per les lleis instintivo/animals, un grup de lleones caçadores i un famèlic cocodril es disputen la petita presa immersos en una lluita tan ferotge com espectacular. El clímax del vídeo arriba quan els familiars de la cria, que en principi havien fugit atemorits, retornen amb la resta de la manada, uns 30 búfals amb ganes de venjança, rodegen les lleones i rescaten la víctima sana i salva de les mandíbules felines. Dura més de 8 minuts. Però mereixen la pena. No entraré ara a discutir sobre les voluntats submergides, i sovint menyspreades, que mouen a vegades a aquests animals selvàtics. No entraré ara a discutir com és possible que els búfals presentin síndromes sentimentals a priori tan humans com la solidaritat i la venjança. Ho deixarem per una altra ocasió més darwiniana. El que sí entraré a exposar, és el poder que tenen dins l’actual món de la comunicació, les xarxes de vídeos a internet. Omnipresents, i aviat omnipotents. Penjat gairebé de forma casual al Youtube, aquest vídeo ha estat vist més de 30 milions de vegades, 30 milions de vegades, fins al punt que la gran National Geographic ha cregut convenient fer una oferta al seu creador per emetre’l. Fa només 5 anys, aquest vídeo hagués resignat la seva existència a la vida fàcil i monòtona que es duu sota una capa de pols. Avui, la Batalla de Kruger, s’emet al Prime Time dels Estats Units. Quin món, aquest. En poc temps, Youtube i Facebook han aconseguit més que qualsevol altre invent, més que el telègraf i el cinema en el seu moment, posar en relació estaments allunyadíssims de la societat civilitzada. Tothom pot arribar a tothom. Una hegemonia digital que encara no ha vist la seva màxima esplendor. I és que quan les noves generacions acoblin aquesta tecnologia de forma natural a les seves vides, probablement es destroni fins i tot la televisió.