Cuestión de envoltorio

Divendres passat decidírem amb els amics anar al cine a veure el nostre mite juvenil Iron Man. Com tothom. Després de tres mesos d’abstinència cinematogràfica necessitava tancar-me en una d’aquelles sales fosques durant un parell d’hores i oblidar-me de tot el que pogués succeir a l’exterior. Mala idea. De la pel·lícula, millor ni parlar-ne. Seria perjudicial per a tots. Millor parlar dels homenots que cregueren necessari rodar-la. Els mateixos cervells il·luminats que es dediquen des de fa anys a conrear en terres de segona mà. Els mateixos cervells il·luminats que s’entesten a regalar-nos, millor dit, a fustigar-nos, amb remakes, segones parts, o terceres, i adaptacions variades d’herois de còmic. Una a una, les nostres velles històries de la infància es van passejant per les sessions de maquillatge i perruqueria, de fitness i bisturí, que Hollywood disposa a cop de taló, a voltes per desfigurar-les, a voltes per deshonrar-les. Mai per millorar-les. Reiteració d’històries ja explicades que s’aprofiten de l’espectador majoritari, l’espectador ovella, buit, pla i amb una impossibilitat genètica innegable per raonar lògicament. Un espectador com tu. A mi no m’enredaran més. És inadmissible seguir donant corda a aquests mercenaris de l’espectacle, que utilitzen els nostres 7 euros per entrada, 7 euros, per fecundar amb el seu esperma podrit noves injúries a la nostra infància. Batman, Superman, Indiana Jones, Bola de drac. Descansin en pau. On estan les idees? L’originalitat? El setè art agonitza ens mans àvares incapaces de cap profit més que del seu propi, per riure’s de nosaltres. Iron Man va recaptar 130 millons d'euros en un sol cap de setmana. Iron Man va robar-me dos hores de la meva existència, durant les que podria haver estat a qualsevol altra banda. Com per exemple menjant xiclets del terra. Desitjo que burrots com vosaltres, fidels practicants de l’ovellisme servil a la societat del màrqueting i la publicitat, fervents idòlatres de semi déus caducs i vividors com Spielberg o Lucas, guardeu els vostres calés per a actes més honorables i aneu despertant d’aquesta letargia per reclamar de nou allò que ens pertany. El cinema d’abans.