Només una bombeta

Una bombeta porta encesa 107 anys a l’estació de bombers de Livermore (California). Això significa que l’any 1901, repeteixo, l’any 1901, una persona en absolut conscient del que feia va prémer l’interruptor, clic, i fins ara. Per descomptat, el fet duu darrera tots els detalls necessaris per convertir l’heroica bombeta, avui més heroïna que ningú, en llegenda. Com per exemple durant els difícils anys 50, quan els bombers, bojos d'inconsciència, jugaven a tocar-la amb pilotes de bàsquet, o el trasllat de l’estació de l’any 76, que obligà a apagar la llum incandescent durant 22 minuts, 22 minuts exactes, perquè algú es va encarregar de cronometrar-ho. Fins i tot hi ha una càmera les 24 hores del dia enregistrant, testificant, vigilant que ningú l’apagui. 107 anys, més d’un milió d’hores encesa, ahir surt per agència informativa i avui El País li dedica gairebé una pàgina i Antena 3 uns segons a la televisió. Perquè aquesta bombeta, senyora bombeta, ja ha fet molt més que qualsevol de nosaltres, que ni pàgines ni televisions, som vulgars i corrents, com núvols que a res s’assemblen o mosques que milers n’hi ha. Ai, si la senyora pogués xerrar llur vida, si pogués dir què han vist aquells filaments lluminosos, si volgués explicar-nos com eren les coses abans, quan una bombeta no robava pàgines a aquelles injustícies, ni segons a aquells miracles de veritat, potser reclamaria una mica més d’intimitat, potser l’oportunitat d’il·luminar noves cares, o qui sap si demanar ser apagada per sempre més, clic, i a dormir.